Biografia grup A








Biografia grup B


Plató va il·lustrar ulteriorment la seva doctrina epistemológica amb la cèlebre al·legoria de la Caverna, en el llibre 7 de la República. Plató demana que ens imaginem una caverna subterrània que té una obertura per la qual penetra la llum. En aquesta caverna viuen uns éssers humans, amb les cames i els colls subjectes per cadenes des de la infància, de tal manera que veuen el mur del fons de la gruta i mai han vist la llum del sol. Entre els presoners i la boca de la caverna, hi ha una foguera, i entre ells i el foc creua un camí una mica elevat i hi ha un mur baix. Pel camí elevat passen homes duent estàtues, representacions d'animals i altres objectes, de manera que aquestes coses que duen apareixen per sobre de la vora de la paret. Els presoners, de cara al fons de la cova, no poden veure's entre ells i ni tampoc poden veure els objectes que a les seves esquenes són transportats: només veuen les ombres d'ells mateixos i les d'aquests objectes, ombres que apareixen reflectides en la paret a la qual miren. Únicament veuen ombres. Aquests presoners representen a la majoria de la humanitat, veient només ombres de la realitat i escoltant únicament ecos de la veritat. La seva opinió sobre el món és d'allò més inadequada, doncs està deformada per «les seves pròpies passions i els seus prejudicis, i pels prejudicis i passions dels altres, que els són transmesos pel llenguatge i la retòrica.» I encara que no es troben en millor situació que la dels nens, s'aferren a les seves deformades opinions amb tota la tenacitat dels adults i no tenen cap desig d'escapar de la seva presó. És més, si de cop i volta se'ls alliberés i se’ls digues que contemplessin les realitats de les ombres les quals havien vist anteriorment, quedarien encegats per la llum i creurien que les ombres eren molt més reals que les realitats. No obstant això, si un dels presoners s’aconsegueix escapar i s'acostuma a poc a poc a la llum, després d'un temps serà capaç de mirar els objectes concrets i sensibles, dels quals abans només havia vist les ombres. Aquest home contempla als seus companys a la resplendor del foc (que representa el sol visible) i es troba en un estat de creença, havent-se «convertit» des del món d'ombres, que era el dels perjudicis, les passions i els sofismes, al món real, encara que no hagi ascendit al món de les realitats no sensibles, sinó intel·ligibles. Veu als presoners tal com són, és a dir, com a presoners encadenats per les passions, els sofismes. D'altra banda, si surt de la cova a la llum del sol, veurà el món dels objectes clars i il·luminats pel sol (que representen les realitats intel·ligibles), i, finalment, encara que només mitjançant un esforç, es capacitarà per a veure el sol mateix, que representa la Idea del Bé, la Forma més alta, «la Causa universal de totes les coses bones i belles… la font de la veritat i de la raó».
Observa Plató que si algú, després d'haver pujat a la llum del sol, torna a l'interior de la caverna, serà incapaç de veure bé, a causa de la foscor, i amb això es farà «ridícul»; mentre que si tractés d'alliberar a algun altre i de guiar-lo cap a la llum, els presoners, que estimen la foscor i consideren que les ombres són la veritable realitat, i el matarien si poguessin agafar-lo. És aquesta, sens dubte, una al·lusió a Sòcrates, que va tractar d'il·luminar a tots els que van voler escoltar-li i va procurar fer-los comprendre la veritat i la raó, en comptes de deixar que es quedessin a les ombres dels prejudicis i els sofismes. D'aquí la seva insistència en la gran importància de l'educació, per mitjà de la qual és conduït gradualment el jove a la contemplació de les veritats i els valors eterns i absoluts, i d'aquesta manera, es lliuri a la joventut de passar la vida en el fosc món de l'error, la falsedat, el prejudici, la persuasió sofística, la ceguesa per als veritables valors, etcètera. Tal educació és de primordial importància per a qui han de ser homes d'Estat. Els governants seran cecs guiant a altres cecs si es queden en el plànol de la eikasia o en el de la pístis i el naufragi de la nau estatal és alguna cosa molt més terrible que el d'una nau qualsevol. Així, l'interès que posa Plató en l'ascensió epistemològica no és un interès solament acadèmic només li interessa la conducta de la vida, la tendència de l'ànima i el bé de l'Estat. L'home que no realitza el veritable bé de l'home no viu ni pot viure una vida veritablement humana i bona, i el polític que no realitza el veritable bé de l'Estat, que no veu la vida política a la llum dels principis eterns, duu al seu poble ala ruïna. Es pot plantejar la qüestió de si en l'epistemologia platònica hi hagi o no implicacions religioses, almenys tal com aquesta epistemologia és il·lustrada per l'al·legoria de la caverna. És indiscutible que els neoplatònics van donar un concepte més religiós a les teories de Plató i que les van aplicar en sentit religiós. Però no es explícitament que Plató mateix entengués l'ascens en sentit religiós. De totes maneres, aquesta difícil qüestió no pot tractar-se amb profit sense haver estudiat abans la naturalesa ontològica i les característiques de la Idea del Bé segons Plató; i llavors tot just podrà aconseguir-se una certesa definitiva.