Realitat grup A


Metafísica
La seva manera de pensar va canviant, ja que amb el temps també canvia el seu nivell de maduració, principalment el va influir Sòcrates, ja que va ser el seu mestre durant vuit anys.
A Atenes el sistema polític que s’utilitzava era la democràcia, sistema amb el qual no estava d’acord ja que ell provenia d’una família aristòcrata, per això pensava quehavien de governar els Aristos (millors). Creuen què hi ha diferents graus de classes socials, diferents nivells de realitat i de coneixement.
Una de les primeres preguntes que es fa es què és la realitat, i arriba a desenvolupar la teoria de les idees.

Teoria de les idees:
Plató creu que hi han dues realitats oposades, una que podem copsar amb la raó i una altre amb els sentits.
El món intel·ligible és increat (ha existit sempre), immòbil (no canvia), etern, universal,essencial, etc. que recull tot el que és la realitat. És el model ideal de les idees, que posteriorment imitarà la matèria del món sensible. Aquest últim món esmentat, és canviant, mòbil, mutable, múltiple, particular és a dir el canvi i el moviment de la matèria tal i com en temps anteriors Heràclit havia afirmat.
Exemple de la bellesa:
Una dona pot arribar a ser molt bella, simpàtica, agradable...però al ser del món sensible per naturalesa serà imperfecta, no aconseguirà mai ser la bellesa en sí, sinó una participació imperfecta.

Plató utilitza els mites per fer entendre millor la seva manera de pensar, en aquest cas utilitzarà el del Demiürg que explicarem a continuació.
A partir de la matèria que trobem en el món sensible a partir de Demiürg (la divinitat) intenten fer una copia que sempre serà imperfecte dels models del món de les idees.
Així quepodem confirmar que la idea es abans que la cosa.

Per exemple una dona pot ser molt bella, simpàtica, intel·ligent... però mai arribarà a ser perfecte ja que els objectes que es troben en el món sensible posseeixen per naturalesa la imprefecció. No arribaràn mai a ser la bellesa en si.

Mite del Demiürg
El mite explica que en un principi existiria el món de les idees, el Demiürg (divinitat o suprem artesà) i una massa caòtica informe. Aquesta matèria posseïa per naturalesa el canvi i la imperfecció. El Demiürg agafa com a model el món de les idees i com a material la massa uniforme. Un cop fetes les bases l’artesà introdueix ordre i harmonia, formant el món sensible.
Com a conclusió podem afirmar que el nostre món actual no és altre cosa que una copia imperfecte del món de les idees, fet pel Demiürg.

Text 1:
Plató: La raó ens condueix cap a les essències
"- Primer és necessari, vaig dir, que ens posem d'acord i us recordo el que ja s'ha dit tantes vegades.
- I què és? , va preguntar.
- Hi ha moltes coses belles, i moltes de bones, i igualment altres
l'existència de les quals afirmem i que diferenciem a través del llenguatge.
- Si, en efecte.
- Afirmem també l'existència d'allò bell en si, iigualment, per a totes les
coses que diem múltiples afirmem que a cadascuna li correspon una idea
que és única i que anomenem la seva essència.
- És veritat.
- I diem de les coses múltiples que són l'objecte dels sentits, i no de l'esperit,
mentre que les idees són l'objecte de l'esperit, i no pas dels sentits.
- Perfectament."
Plató. República, llibre VI, 507 a-c

Text 2:
Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsof és l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per un déu.
PLATÓ, Fedre, 249d

Vocabulari:
Democràcia:Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.
Aristòcrata:Partidari de l'aristocràcia com a forma de govern.
Aristocràcia: Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, pel seu poder econòmic o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
Realitat: Qualitat de real.
Real: Que té existència efectiva (oposat a purament mental o ideal, a aparent o fictici, a simplement simbòlic, etc.).
Coneixement: Funció i acte de la vida psíquica la característica dels quals és llur caràcter representatiu i, en el cas del coneixement humà, objectiu.
Raó:Facultat de raonar, de discórrer per mitjà de la intel·ligència.
Sentit:Facultat humana d'experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits.
Sensible:Capaç d'ésser percebut pels sentits.
Divinitat:Qualitat de diví.
Diví: Perfecte en el seu gènere, extraordinàriament bo o bell.




Realitat grup B


La vida


Plató va néixer a Atenes l’any 427 a.C. La seva família era aristòcrata i tenia familiars al govern dels trenta tirans. Quan era jove va viure la guerra entre Atenes i Esparta els quals es disputaven el poder democràtic i els oligarques.
Als vint anys va conèixer a Sòcrates de qui es va fer amic i amb el temps es va convertir en el seu deixeble. Després de la mort de Sòcrates va arribar a la conclusió de que ni la democràcia ni la oligarquia eren capaces de governar amb justícia i conduir a la societat i l’armonia.
Des de la mort de Sòcrates va pensar que un govern format per filòsofs seria l’únic capaç de governar l’estat amb justícia i armonia.
Després va viatjar per Egipte, Sicília i el Sud d’Itàlia. Va tenir oportunitat de portar a la practica els seus projectes però va fracassar posant en perill a la seva vida.
A l’any 387 va fundar l’escola de filosofia que li va posar el nom d’Acadèmia.
Allà s’estudiava no només la filosofia, sinó també física, astronomia, aritmètica…
Que hauria de servir per a la formació de futurs politics; governants en un nou intent d’aplicar la seva doctrina filosof-governant.

Obra
Plató es caracteritza, entre moltes altres coses, pels seus diàlegs filosòfics. Aquests diàlegs es poden dividir en quatre fases:
  1. Primers diàlegs (o diàlegs Socràtics). Es caracteritzen per les seves preocupacions ètiques. Els més destacats sónApologia de Sòcrates, Critó, Protàgores, Càrmides i Eutrifró.
  2. Època de transició. Aquesta fase es caracteritza també per qüestions polítiques. Destaquen: Gòrgies, Menó, Cràtil i Menexè.
  3. Època de maduresa. En aquesta fase destaquen: El Convit (o Banquet), Fedó, La República i Fedre.
  4. Diàlegs de vellesa o diàlegs crítics. En aquesta fase revisa les seves idees anteriors. Destaquen: Teetet, Parmènides, Sofista, Polític, Fileb, Timeu i Lleis.
La teoria més coneguda de Plató és la teoria de les idees, on es relacionen la teoria del coneixement, la de l'amor, la política, i l'educació. Segons Plató el món en què vivim (món sensible) és una còpia d'un altre món, el de les idees (món intel·ligible), que és la realitat vertadera.
Plató deia que la realitat només pot ser compresa per la intel·ligència no sensible, intel·lectual. Cada ideaés única i immutable, al contrari, les coses són múltiples i canviants. La contraposició entre la realitat i el coneixement és descrita per Plató en un bellíssim i cèlebre Mite de la Caverna.





La realitat segons Plató


La teoria de les idees per Plató és la seva visió de la realitat. Plató creu que la realitat es pot compartir i fer arribar a partir de la dialèctica. Conjunta les oposicions permanència – canvi. Les coses en realitat canvien però no en la ment de la persona. Una persona pot tenir la idea de que una cosa es bonica (pensar, estar del tot segur que aquesta cosa es bonica) i per més que pateixi canvi en el món material (en el món intel•ligible, on tothom veu el mateix) per al món sensible de la persona (les idees o pensaments, diferents punts de vista sobre aquesta cosa real) sempre serà bonica.
Un exemple de coses perfectes: Un home es compra un coche que per ell és perfecte, te la idea de coche perfecte és el millor de tots, per molt que passin els anys i el coche estigui abonyat o passat de moda, per aquesta persona seguirá essent el coche perfecte dels seus pensaments.
ideacoche.JPGideacoche2.JPG


Un altre exemple que hi inclouria la idea de bellesa per a Plató: Un home quan es casa de jove amb la seva dona la veu bonica i preciosa però amb els anys aquesta dona pateix uns canvis, s’anirá envellint, però per l’home sempre serà bonica i serà sempre la seva dona per molts canvis a simple vista que hagui patit amb els anys.

parella.JPGparella2.JPG

La teoria de les idees afirma l’existència de coses immaterials, absolutes, immutavles, perfectes, universals i independents del món físic que com s’ha esmentat anteriorment són els pensaments, les visions de cada persona dins la seva ment respecte a un individu o objecte determinat.
Plató per explicar el món de les idees fa servir el mite de la caverna. L’apartat que més les sintetitzaria, és quan els presoners pensen i creuen que la realitat és la que ells observen al fons de la caverna, en canvi la persona que n’ha pogut sortir veu la realitat d’un altre manera perquè a vist les persones que creaven les ombres i en el seu pensament sap que les ombres no parlaven, així doncs sap la realitat que hi ha al fons de la caverna i té una percepció de la realitat diferent als presoners.


external image 20070718klpprcfil_11.Ies.SCO.jpg




- Text relacionat amb la teoria de les ideas:

Creo que sabes que los que se ocupan de geometría, aritmética y otros estudios similares [...] se sirven de figuras sensibles, pero no pensando en esas figuras concretas sino en aquello a lo que se parecen, discurriendo, por ejemplo, acerca del cuadrado en sí y su diagonal, pero no acerca del que ellos dibujan.

República, VI, 510c-e



Món real, o món sensible: és el món en el que vivim, es tracta d'un món aparent, perquè està basat en la percepció dels sentits i els sentits, sovint, ens enganyen.

Demiürg: constructor, arquitecte, artífex. Del Demiürg, tenint en la seva ment les idees, que són eternes, les va utilitzar com model per a la construcció del món real, que vivim.

Dialèctica: Forma, mètode de coneixement i de sistematització de la realitat.
Dialèctica ascendent: El camí a través dels graus del saber que es remunta al món de les idees.
incandescendent: camí invers. Part de les essències, les idees. Opera per anàlisis de les idees.

Eidos: Idees, l'essència, la forma permanent, veure idees.

Idees: els arquetips, models exemplars de les coses, la forma, l'essència permanent, allò que no canvia. Són les realitats del món superior.