Vocabulari grup A













Vocabulari grup B
Ànima (psiquén): Juntament amb el cos formen una unitat, l’home.És simple, immaterial i espiritual. La unió no és harmoniosa perquè l'ànima està tancada, com en una presó.
Ànima Concupiscible o sensible: Està a l’abdomen, pari del psiquisme humà que s'assenta
Ànima irascible: situada en el pit, el seu centre és el cor, lloc on hi ha les passions nobles i desinteressades
Ànima racional: part del psiquisme humà, que resideix en el cap, seu de la raó, ocupa la posició dirigent
Anarquia: desordre,
Areté, aretai (pl.):perfecció, veure virtut
Arquitecte: Veure Demiürg
Bé: Designa una mena de Super-idea, una idea que té preeminència sobre totes les altres i que és la font de l'existència de totes les idees. El Bé és ña font del coneixement perquè totes les idees hi tendeixen. És unsinònim de Déu, del Déu que fa existir totes les coses i il·lumina l'ànima en el coneixement del que és la veritat.
Conjectura: És el primer grau i més imperfecte de coneixement. Un saber d'ombres engrandides.
Cosmos: Ordre, conjunt ordenat, s'oposa a caos, desordre. veure món.
Cosmologia: Ciència del cosmos, món,
Demiürg: constructor, arquitecte, artífex. Del Demiürg, tenint en la seva ment les idees, que són eternes, les va utilitzar com model per a la construcció del món real, que vivim.
Democràcia: Govern del poble. Règim de la llibertat
Dialèctica: Forma, mètode de coneixement i de sistematització de la realitat.
· Dialèctica ascendent: El camí a través dels graus del saber que es remunta al món de les idees.
· Dialèctica descendent: camí invers. Part de les essències, les idees. Opera per anàlisis de les idees.
Dualisme: Forma de pensar platònica. Hi ha un dualisme cosmològic, físic, ontològic, antropològic, etc.
Eidolón: ídol, ideita
Eidos: Idees, l'essència, la forma permanent, veure idees
Episteme: ciència. 3º grau del coneixement.
Estat ideal. És una totalitat composta de tres classes socials, que vénen a coincidir, en el plànol social o polític amb les 3 parts anímiques i amb les 3 formes de virtut.
Estats Mentals: La ignorància (agnòsia), l'opinió, (doxa) el coneixement (gnosi)
Felicitat: (eudaimonía): Tots els homes aspiren a la felicitat. Aquesta aspiració pot assolir-se bé mitjançant el coneixement de les idees, bé duent una vida honorable.
Fortalesa: (andria) o valor. Virtut pròpia de l'ànima irascible.
Home: ser dual compost per una banda material, cos, i per una banda simple i immaterial, l'ànima. Units accidentalment. És un microcosmos: conté, en petit tot el que conté el món, cosmos.
Idees: els arquetips, models exemplars de les coses, la forma, l'essència permanent, allò que no canvia. Són les realitats del món superior.
Imaginació: És la facultat que té l'ànima per representar imatges.Correspon al grau més baix de coneixement.
Imitació: veure mimesis. Les coses copien, imiten, les idees.
Intel·ligència: És el grau de coneixement suprem. Una sort d'intuïció o visió directa de les idees.
Justícia: suprema virtut, que engloba ales altres virtuts. Admet una justicia còsmica: l'ordre de l'univers i una J. Humana, en l'ordre individual i polític.
Mimesis: Imitació. Les idees són models, causes, les coses són efectes. La relació de les coses amb les idees les seves causes és a través de la imitació. Les coses imiten les idees, i les còpies són perores que el model o prototip, d'aquí la seva major imperfecció
Món: Terme llatí que es tradueix com conjunt ordenat, ordre (cosmos). La unitat que conté tot l'existent.
Món celeste: coincideix amb el món ideal
Món Ideal: Situat en la regió supraceleste. És el veritable món, el món ideal. Però no és visible per als sentits sol per a la intel·ligència.
Món terrestre: és aquest món visible i sensible en el qual vam habitar. És un món enganyós, d'aparences, inestable. És com una presó.
Món real, o món sensible: és el món en el que vivim, es tracta d'un món aparent, perquè està basat en la percepció dels sentits i els sentits, sovint, ens enganyen.
Oligocràcia: Oligos→ feble; cràcia → govern: govern de febles
Ontologia: Ciència de l'Ésser (Ontos→ésser, logía→ ciència)
Opinió: Doxa. És una forma de coneixement molt inestable i canviant. També és un estat mental.
Participació: Concepte fonamental en la teoria de les idees de Plató.
Pistis: Imaginació, fe 2º grau del saber Veure
Política, polités, sinònim de Constitució, d'Estat
Politeia: Veure Constitució, república
Prudència Virtut de l'ànima racional.
Raó: facultat suprema de l'home.
· Raó ascendent: coincideix amb la dialèctica ascendent.
· Raó descendent: Coincideix amb la dialèctica descendent.
· Raó matemàtica: Pertany al grau del saber de la Episteme. Es tracta d'un saber per hipòtesi, pas previ al món de les idees.
Reminiscència: Record. L'ànima ha contemplat les veritats en una existència anterior.
República: Terme llatí que serveix per a traduir el terme grec politeia
Sophia: Saviesa. Virtut de l'ànima racional. Per a Plató saber és recordar.
Sophrosyne: veure Moderació, temprança
Temprança: Veure moderació (Sophrosyne)
Valor: veure fortalesa. Veritat: Dir el que és una cosa.
Vici: El contrari de la virtut. Entre els vicis: la ignorància, la injustícia, la covardia, etc..
Virtut: areté, perfecció, s'entén com harmonia, o bellesa de l'ànima, com salut de l'ànima
Virtuts cardinals: Justícia, saviesa o prudència, fortalesa i temprança.
Virtuts morals: a més de les virtuts cardinals, Plató admet altres virtuts: el coneixement, la pietat, l'art...