Recent Changes

Saturday, November 28

  1. page Realitat edited Realitat grup A Metafísicaola k ase Metafísica La seva manera de pensar va canviant, ja que am…
    Realitat grup A
    Metafísicaola k aseMetafísica
    La seva manera de pensar va canviant, ja que amb el temps també canvia el seu nivell de maduració, principalment el va influir Sòcrates, ja que va ser el seu mestre durant vuit anys.
    A Atenes el sistema polític que s’utilitzava era la democràcia, sistema amb el qual no estava d’acord ja que ell provenia d’una família aristòcrata, per això pensava quehavien de governar els Aristos (millors). Creuen què hi ha diferents graus de classes socials, diferents nivells de realitat i de coneixement.
    ...
    Com a conclusió podem afirmar que el nostre món actual no és altre cosa que una copia imperfecte del món de les idees, fet pel Demiürg.
    Text 1:
    ...
    les essències
    "-

    "-
    Primer és
    ...
    tantes vegades.
    -

    -
    I què
    ...
    va preguntar.
    -

    -
    Hi ha
    ...
    igualment altres
    l'existència

    l'existència
    de les
    ...
    del llenguatge.
    -

    -
    Si, en efecte.
    -

    -
    Afirmem també
    ...
    totes les
    coses

    coses
    que diem
    ...
    una idea
    que

    que
    és única
    ...
    seva essència.
    -

    -
    És veritat.
    -

    -
    I diem
    ...
    de l'esperit,
    mentre

    mentre
    que les
    ...
    dels sentits.
    -

    -
    Perfectament."
    Plató.

    Plató.
    República, llibre
    ...
    507 a-c
    Text 2:
    Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsof és l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per un déu.
    (view changes)

Monday, November 17

Tuesday, January 14

  1. page Realitat edited Realitat grup A Metafísica Metafísicaola k ase La seva manera de pensar va canviant, ja que am…
    Realitat grup A
    MetafísicaMetafísicaola k ase
    La seva manera de pensar va canviant, ja que amb el temps també canvia el seu nivell de maduració, principalment el va influir Sòcrates, ja que va ser el seu mestre durant vuit anys.
    ...
    això pensava que havienquehavien de governar
    Una de les primeres preguntes que es fa es què és la realitat, i arriba a desenvolupar la teoria de les idees.
    Teoria de les idees:
    Plató creu que hi han dues realitats oposades, una que podem copsar amb la raó i una altre amb els sentits.
    ...
    canvia), etern, universal, essencial,universal,essencial, etc. que
    Exemple de la bellesa:
    Una dona pot arribar a ser molt bella, simpàtica, agradable...però al ser del món sensible per naturalesa serà imperfecta, no aconseguirà mai ser la bellesa en sí, sinó una participació imperfecta.
    Plató utilitza els mites per fer entendre millor la seva manera de pensar, en aquest cas utilitzarà el del Demiürg que explicarem a continuació.
    A partir de la matèria que trobem en el món sensible a partir de Demiürg (la divinitat) intenten fer una copia que sempre serà imperfecte dels models del món de les idees.
    Així que podemquepodem confirmar que
    Per exemple una dona pot ser molt bella, simpàtica, intel·ligent... però mai arribarà a ser perfecte ja que els objectes que es troben en el món sensible posseeixen per naturalesa la imprefecció. No arribaràn mai a ser la bellesa en si.
    Mite del Demiürg
    ...
    l'existència de les quals afirmem i que diferenciem a través del llenguatge.
    - Si, en efecte.
    ...
    en si, i igualment,iigualment, per a
    coses que diem múltiples afirmem que a cadascuna li correspon una idea
    que és única i que anomenem la seva essència.
    ...
    Text 2:
    Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsof és l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per un déu.
    ...
    Fedre, 249d
    Vocabulari:
    Democràcia: DoctrinaDemocràcia:Doctrina política que
    ...
    dels governants.
    Aristòcrata: Partidari

    Aristòcrata:Partidari
    de l'aristocràcia
    Aristocràcia: Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, pel seu poder econòmic o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
    Realitat: Qualitat de real.
    Real: Que té existència efectiva (oposat a purament mental o ideal, a aparent o fictici, a simplement simbòlic, etc.).
    ...
    humà, objectiu.
    Raó: Facultat

    Raó:Facultat
    de raonar,
    ...
    la intel·ligència.
    Sentit: Facultat

    Sentit:Facultat
    humana d'experiència
    ...
    dels sentits.
    Sensible: Capaç

    Sensible:Capaç
    d'ésser percebut pels sentits.
    Divinitat: Qualitat

    Divinitat:Qualitat
    de diví.
    Diví: Perfecte en el seu gènere, extraordinàriament bo o bell.
    Realitat grup B
    ...
    A l’any 387 va fundar l’escola de filosofia que li va posar el nom d’Acadèmia.
    Allà s’estudiava no només la filosofia, sinó també física, astronomia, aritmètica…
    ...
    doctrina filosof-governant.
    Obra
    Plató es caracteritza, entre moltes altres coses, pels seus diàlegs filosòfics. Aquests diàlegs es poden dividir en quatre fases:
    ...
    Diàlegs de vellesa o diàlegs crítics. En aquesta fase revisa les seves idees anteriors. Destaquen: Teetet, Parmènides, Sofista, Polític, Fileb, Timeu i Lleis.
    La teoria més coneguda de Plató és la teoria de les idees, on es relacionen la teoria del coneixement, la de l'amor, la política, i l'educació. Segons Plató el món en què vivim (món sensible) és una còpia d'un altre món, el de les idees (món intel·ligible), que és la realitat vertadera.
    ...
    intel·lectual. Cada idea ésideaés única i
    La realitat segons Plató
    La teoria de les idees per Plató és la seva visió de la realitat. Plató creu que la realitat es pot compartir i fer arribar a partir de la dialèctica. Conjunta les oposicions permanència – canvi. Les coses en realitat canvien però no en la ment de la persona. Una persona pot tenir la idea de que una cosa es bonica (pensar, estar del tot segur que aquesta cosa es bonica) i per més que pateixi canvi en el món material (en el món intel•ligible, on tothom veu el mateix) per al món sensible de la persona (les idees o pensaments, diferents punts de vista sobre aquesta cosa real) sempre serà bonica.
    (view changes)

Wednesday, January 28

  1. page Antropologia edited ... La concepció platònica de l’ésser humà per plató considera que l’ànima recorda allò que ja hav…
    ...
    La concepció platònica de l’ésser humà per plató considera que l’ànima recorda allò que ja havia conegut. Aquest record es possible ja que l’ànima ha existit en el món de les idees. Aquesta ànima és exclusiva de l’ésser humà i és immortal. Plató considera que el coneixement és la tendència natural de l’ànima per alliberar-se del cos ja que el lloc de l’ànima és el món de les idees.
    Segons l’antropologia platònica l’ànima està formada per tres parts: la part racional, que es troba al cap és i l’única part immortal independentment del cos, la seva funció és arribar al coneixement racional del món; la part irascible que es troba al mig del pit, és mortal i no es pot separar dels cos, és la font de passions nobles i té la finalitat de retenir els impulsos incontrolats de l’home; i finalment la part concupiscible que es troba al ventre i és l’origen de les passions innobles, és mortal i no es por separar del cos ja que està absolutament lligada a ell.
    Teories
    El dualisme és també antropològic ja que hi ha una clara divisió de cos i ànima. El problema fonamental que els filòsofs veuen en l’ànima és la seva naturalesa.
    El cos pertany al món material (món sensible) i l’ànima pertany al món intel·ligible, és a dir al món de les idees. Plató considera que el cos és una molèstia per l’ànima per tal d’arribar a la veritat, que l’unió cos-ànima és una unió antinatural i accidental Plató admet la doctrina pitagòrica de la reencarnació i defensa que portar una vida sàbia és garantia de tornar al món de les idees. El cos per Plató sempre serà valorat com a una cosa perjudicial i despectiva, ho considera com allò que ens lliga al món sensible i no ens permet anar al món de les idees. Plató es refereix al cos com a la presó de l’ànima.
    Plató creu que l’ànima és immortal, exclusiva de l’home i que és el principi del coneixement intel·lectual
    Per Aristóteles, en canvi, l’ànima serà el principi de la vida i defensa que si desapareix el cos també desapareix l’ànima, per la qual cosa no és immortal.
    Segons Plató l’ànima té tres parts per naturalesa:
    - Ànima racional: representa la raó, la intel·ligència i aspira a conèixer la veritat. Està situada al cap
    - Ànima irascible: Representa el valor. Està situada al tòrax. És la part pròpia dels sentiments i les emocions.
    - Ànima concupiscible: Representa els desigs. Està situada a l’abdomen i és la part on s’hi concentren els desigs, els pensaments innobles.
    Els arguments que dóna Plató per demostrar la immortalitat de l’ànima són:
    1. L’ànima recorda les idees obtingudes anteriorment, per tant és capaç de passar d’un estat a un altre. El que és natural és que una cosa torni a l’estat que tenia anteriorment i passi de l’existència a la pura contemplació del món de les idees. L’existència de l’ànima va més enllà de l’existència.
    2. L’ànima és simple i tan sols es corromp allò que està format per parts. Com que allò que és simple no es pot corrompre, tampoc pot morir i per tant és immortal.
    3. Ànima vol dir vida, principi del moviment, però aquest moviment vé de la seva pròpia naturalesa i per tant sempre tindrà vida, és a dir, serà immortal.
    Cal afegir que l’antropologia platònica està estretament relacionada amb l’ètica i amb la política i per tant és molt difícil per no dir pràcticament impossible parlar d’antropologia sense referir-nos en cap moment a les altres dues.
    La relació entre tot aquest plantejament i l’ètica platònica és senzilla, a cada part de l’ànima li correspon una virtut pròpia. Així doncs, prudència, valor i la calma, seran respectivament les virtuts que corresponen a les 3 parts de l’ànima, la racional, la irascible i la concupiscible.

    Textos
    "Posem que l’ànima s’assembla a una força que té naturalment un parell de cavalls alats i l’auriga.
    (view changes)
    1:44 pm
  2. page Plató Antropologia 2nBat A (deleted) edited
    11:17 am
  3. page Política edited ... : BIOGRAFÍA: Plató, va néixer a l’any 427 a.C. a Atenes i va morir al 347 a.C. a la seva ciu…
    ...
    : BIOGRAFÍA:
    Plató, va néixer a l’any 427 a.C. a Atenes i va morir al 347 a.C. a la seva ciutat natal. Va ser un filòsof grec, que havia set alumne de Sòcrates i mestre d’Aristòtil i que va crear un sistema filosòfic i un mètode d’exposició de la filosofia, que això el va convertir en el filòsof més important de tota la història.
    ...
    a Plató.
    Per sobre de les facilitats que va tenir per entrar en el món de la política, el que el va promoure més va ser per la falça justícia que hi havia, que va fe executar el seu mestre Sòcrates. Tant Paltó com el seu Mestre creien que el coneixement de la justícia ens poden fer més justos; però el coneixement i la justícia s’han de trobar en la filosofia.
    Un dels punts claus de la seva vida van ser els viatges, en concret a Siracusa i a Sicília, ja que són els dos que hi ha més informació, però el viatge que va fer a Egipte va ser un dels més importants per a ell, però no s’ha trobat molta informació del que va passar.
    ...
    fundar l’Acadèmia
    El 361 a.C. va fundar l’Acadèmia d’Atenes on hi va participar activament escrivint temes filosòfics sobre diversos temes, com per exemple: de la política, de l’ètica, de la metafísica i de l’epistemologia; tot i això les obres més famoses que va fer van ser els diàlegs, que sovint hi podem trobar humor i ironia. Gràcies a la noció de la vertadera veritat i la divisió entre doxa i episteme sabem que es va enfrontar a partir del diàleg amb Presocràtics i Sofistes. Amb l’Acadèmia els filòsofs es van aïllar de la ciutat. Ell també va rebre influències d’altres filòsofs com Pitàgores, Anaxàgores, Parmènides,
    ...
    la República.
    Però el 529 d.C. l’Acadèmia va ser tancada per Justiniano, ja que aquest veia que aquesta acadèmia era una amenaça pel desenvolupament del cristianisme.
    Plató va morir en el 347 a. C., dedicant-se en els seus últims anys de vida a impartir ensenyaments en l'Acadèmia de la seva ciutat natal
    :Política DE PLATÓ:
    Plató va trencar la relació amb Atenes, ja que el modal polític que utilitzaven creia que era injust, de poca coherència i perquè va ser el culpable de la mort del seu mestre Sòcrates. A partir d’aquí vol reformar la seva manera de veure, entendre i crear un nou estat de política.
    Vol crear és un Estat utòpic, que consta d’un model molt aristocràtic. Plató en la carta VIII que explica la república esmenta quatre possibles malalties de l’estat perfecte, hi aquestes malalties són altres tipus d’estat: Timocràcia, Oligarquia, Democràcia i Tirania; per això ell va intentar crear un altre tipus d’estat.
    La República és una obra que va crear en la seva etapa de maduresa i que l’objectiu d’aquesta obra va ser determinar en què consisteix la justícia i trobar l’estat ideal. Per tal d’elaborar la filosofia política d’un estat ideal, va escriure el Fedro, que és el que desenvolupa la teoria psicològica; El Timeo, que és un assaig de la cosmologia racional influïda per les matemàtiques de Pitàgores; per últim el Teeteto, que és el primer estudi conegut sobre la filosofia de la ciència.
    Plató tenia clar que la ciutat ha d’existir per tal de poder satisfer els necessitats de l’ésser humà i el primer fi que s’ha d’aconseguir és un benestar econòmic. Per tal de solbentar aquest punt tant important, Plató va tenir en comte que l’home té diferents capacitats i habilitats, per tant s’ha d’introduir una divisió de treball per tal de poder organitzar la societat. La ciutat ideal ha d’acceptar a tots el tipus de treballadors que hi hagin, ja que d’aquesta manera els treballadors podran mantenir la ciutat en molt bon estat i es podrà aconseguir l’objectiu primordial que és que l’home pugui tenir una vida feliç. El que s’ha de tenir clar per tal de poder viure en un estat ideal, és que cada classe ha d’estar per la seva feina i no criticar les altres classes.
    Plató també té clar que a mida que la societat augmenta, els recursos disminueixen hi s’ha d’anar a buscar-ne de nous, però per això s’haurà de conèixer nous territoris i fins i tot s’hauran de conquerir.
    Per això hi haurà d’haver especialistes en la guerra,que seran anomenats guardians, que és una de les divisions que ha de tenir l’estat ideal. Per sobre d’ells hi hauran els governants que seran elegits entre els millors dels guardians. Per sota del governants i els guardians hi trobem la classe dels artesans, que són els que realitzen les activitats productives, són l’estructura econòmica de l’estat, però no reben beneficis de la seva producció i això comporta a diferents conflictes. Tot i que aquesta classe és la única que té dret a la propietat privada i a la família.
    Els guardians que estan per sobre dels artesans no poden tenir accés a la riquesa, ja que d’aquesta manera es pot evitar que puguin defensar els seus interessos privats en lloc dels de l’estat; tampoc tenen dret a tenir una família. Aquests viuran en unes cases simples, que allà només hi tindran els materials necessaris per realitzar les seves activitats; viuran homes i dones junts, com una comunitat, compartint tot el que tenen. Plató no feia diferències entre homes i dones, ja que els dos tenen capacitats o dons semblants, que poden ser útils per la ciutat.
    La classe dels governants tampoc tindran dret a la propietat privada ni a la família, aj que aquests només poden estar per la ciutat i el seu govern. Aquests no tindran cap de les comoditats que poden tenir els artesans o els guardians, ja que s’han de centrar només en el ben estar d ela ciutat. Però aquests són els únics que han acabat el curs educatiu i que la seves ments s’han desarrollat el cent per cent i per això han de ser els que governen, ja que prenen les decisions més sàvies.
    La selecció de les persones per saber a quina classe fan un curs educatiu i a partir d’aquí es determina quin tipus de naturalesa té cada persona i a partir d’aquí ja saben a quina classe social ha d’anar. Plató també utilitzava com el seu mestre la divisió de l’ànima en tres parts i depenen de la part que ressaltava de la persona era acollida per una classe o una altre. Cada classe social té una virtut, per exemple la virtut dels artesans és la moderació, la dels guardians és la militar, la dels governants la saviduria i per últim la justícia que caracteritza a la societat.6
    :TEXTOS:
    Tot seguit hi ha parts d’uns quants textos i del famós mite de la caverna:
    MITE DE LA CAVERNA:
    «SÒCRATES: Imagina't, doncs, uns homes en un altre subterrani com una caverna -amb l'entrada que s'obre cap a la llum-, on es troben des de la infància i lligats de cames i coll, de manera que han de mirar sempre endavant, sense poder girar el cap a causa de les cadenes. Suposa que, darrera d'ells, a certa distància i a certa alçada, hi ha un foc que els fa claror i un camí entre aquest foc i els captius. Admet que un mur voreja el camí, com els parapets que els xerraires de fira posen entre ells i els espectadors per amagar les trampes i mantenir en secret les meravelles que mostren.
    -M'ho imagino, va dir.
    -Afigura't ara, al llarg d'aquesta tàpia, uns homes que porten tota mena d'objectes que són molt més alts que el mur, els uns amb forma humana. d'altres amb forma d'animals, fets de pedra, de fusta i de tota mena de materials; i, com és natural, dels qui transporten els objectes, uns s'aturen a conversar i d'altres passen sense dir res.
    -És estranya, digué, l'escena que descrius, i són estranys els presoners.
    -S'assemblen a nosaltres, vaig dir jo; en efecte, aquests, després de si mateixos i dels altres, ¿creus que hauran vist res més que les ombres projectades pel foc cap al lloc de la cova que està enfront d'ells?
    -No pot ser d'altra manera si estan obligats a mantenir llurs caps immòbils tota la vida.
    -¿I què hi ha dels objectes transportats? ¿No creus que succeeix això mateix?
    -Sens dubte.
    -¿No creus que si els objectes tinguessin la capacitat d'enraonar entre ells, els presoners creurien que les ombres que veuen són objectes reals?
    -És clar.
    -¿I què passaria si la presó tingués un eco a la paret del davant dels presoners? Cada vegada que un dels vianants enraonés, ¿no creus que ells pensarien que són les ombres les qui enraonen?
    -Per Zeus, jo bé ho crec, digué.
    -Certament, vaig seguir jo, aquests homes no poden considerar altra cosa com a vertadera que les ombres dels objectes.
    -Així ha de ser.
    -Examina ara, vaig continuar jo, què els passaria, a aquests homes, si se'ls deslliurés de les cadenes i se'ls guarís del seu error. Si algun fos alliberat i de seguida fos obligat a aixecar-se i a girar el coll, i a caminar i a mirar cap a la llum, en fer tots aquests moviments experimentaria dolor, i a causa de la llum seria incapaç de mirar els objectes, les ombres dels quals havia vist. ¿Què creus que respondria el presoner si algú li deia que el que veia abans no tenia cap valor, però que ara, que està més pròxim de la realitat i que està girat vers coses més reals, hi veu més correctament? ¿I si, finalment, fent-li mirar cadascuna de les coses que li passen pel davant, se l'obligués a respondre que el que havia vist abans era més vertader que les coses mostrades ara?
    -Així és, va dir.
    -Així, doncs, si, a aquest mateix, l'obliguessin a mirar el foc, ¿els ulls li farien mal i desobeiria, i es giraria altra vegada cap aquelles coses que li era possible mirar, i continuaria creient que, en realitat, aquestes coses són més clares que les que li mostren?
    -Sens dubte seria així, va dir.
    -I, vaig prosseguir, si aleshores algú, per força, l'arrossegués pel pendent abrupte i escarpat, i no el deixés anar abans d'haver arribat a la llum del sol, ¿no és cert que sofriria i que es revoltaria en ser tractat així, i que un cop arribat a la llum del sol, s'enlluernaria i no podria mirar cap de les coses que nosaltres diem que són vertaderes?
    -No podria, digué, almenys no de cop.
    -Necessitaria acostumar-s'hi, si volia contemplar les coses de dalt. De primer, observaria amb més facilitat les ombres; després, les imatges dels homes i de les coses reflectides a l'aigua; i, a la fi, els objectes mateixos. Després, tot aixecant la vista cap a la llum dels astres i de la lluna, contemplaria, de nit, les constel.lacions i el firmament mateix, molt més fàcilment que no pas durant el dia el sol i la llum del sol.
    -És clar que sí.
    -Finalment, penso que podria mirar el sol, no només la seva imatge reflectida en les aigües ni en cap altre indret, sinó que seria capaç de mirar-lo tal com és en si mateix i de contemplar-lo allà on veritablement és.
    -Necessàriament, digué.
    -I després d'això ja podria començar a raonar que el sol és qui fa possibles les estacions i els anys, i és qui governa tot el que hi ha a l'espai visible, en certa manera, la causa de tot allò que els seus companys contemplaven a la caverna.
    -És evident, digué, que arribaria a aquestes coses després d'aquelles altres.
    -I doncs, què? Ell, en recordar-se del seu estatge anterior i de la saviesa d'allà i dels qui aleshores estaven encadenats, ¿no creus que se sentiria feliç del canvi i compadiria els altres?
    -Certament.
    -¿I creus que envejaria els honors, lloances i recompenses que allà sota donaven a qui millor observava el passar de les ombres, a qui amb més seguretat recordava les que acostumaven a desfilar al davant, al darrere o al costat d'altres, i a qui, per aquest motiu, era capaç d'endevinar d'una manera exacta el que vindria? ¿Tu creus que desitjaria tot això i que tindria enveja dels antics companys que gaudeixen de poder o són més honrats, o bé preferiria com l'Aquil.les d'Homer "passar la vida al servei d'un pagès i treballar per un home sense béns" i suportar qualsevol mal abans que tornar a l'antic estat?
    -Jo bé ho crec així, digué, que més s'estimaria qualsevol sofriment que no pas tornar a viure d'aquella manera.
    -I pensa també això que et diré. Si aquest home tornés altra vegada a la cova i s'assegués a la seva antiga plaça, ¿no es trobaria com cec, en arribar de sobte de la llum del sol a la fosca?
    -Sí, certament, digué.
    -I si hagués de tronar a donar la seva opinió sobre les ombres per a competir amb aquells homes encadenats, mentre encara hi veu confosament abans que els ulls no se li habituen a la fosca -i el temps per a habituar-s'hi seria llarg-, ¿no és cert que faria riure i que dirien d'ell que, per haver volgut pujar, tornava ara amb els ulls malmesos, i que no valia la pena ni tan sols d'intentar l'ascensió? I a qui intentés deslligar-los i fer-los pujar, si el poguessin prendre amb les seves pròpies mans i el poguessin matar, ¿no el matarien?
    -Sí, certament, digué.
    -Aquesta imatge, doncs, estimat Glaucó, és aplicable exactament a la condició humana, equiparant, d'una banda, el món visible amb l'habitacle de la presó i, de l'altra, la llum d'aquell foc amb el poder del sol. I si estableixes que la pujada i la visió de les coses de dalt són l'ascensió de l'ànima vers la regió intel.ligible, no quedaràs privat de conèixer quina és la meva esperança, ja que desitges que parli. Déu ho sap si em trobo en el cert, però a mi les coses em semblen d'aquesta manera: a la regió del coneixement, la idea del bé és l'última i la més difícil de veure; però, un cop és vista, es comprèn que és la causa de totes les coses rectes i belles: en la regió del visible engendra la llum i l'astre que la posseeix i, en la regió de l'intel.ligible, és la sobirana única que produeix la veritat i l'enteniment; i cal que la contempli aquell que es disposi a actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública.»
    "República", Ll.VII,514a-517c.
    LA REMINISCÈNCIA
    «Sòc.-Ja et deia suara que ets astut, Menó. Vet aquí que ara preguntes si et puc ensenyar, a mi justament que sostinc que no hi ha ensenyament, sinó reminiscència, i així fas compte de posar-me tot d'una en contradicció manifesta amb mi mateix.
    Men.-Per Zeus, Sòcrates, no pensava pas això; he parlat d'esma. Però si pots demostrar d'alguna manera que és com tu dius, demostra-m'ho.
    Sòc.-No és fàcil, però ho intentaré per tu. Fes venir del teu nombrós seguici un d'aquests servents, el que vulguis, per tal de fer-te amb ell una demostració.
    (...)
    Sòc.-Digues, minyó, ¿saps que un espai quadrat és així?
    Esclau.-Jo, sí.
    Sòc.-¿Un espai quadrat té, doncs, iguals totes aquestes línies i n'hi ha quatre?
    Esclau.-Ben cert.
    Sòc.-I aquestes altres, que passen pel mig, ¿no són també iguals entre elles?
    Esclau.-Sí.
    Sòc.-¿Un espai d'aquesta mena pot ésser més gran o més petit?
    Esclau.-Ben cert.
    Sòc.-Si aquest costat tingués dos peus de llargada i aquest altre dos més, ¿quants peus tindria tot plegat? Fixa-t'hi: si un costat tingués dos peus i l'altre només un, ¿veritat que l'espai seria d'una vegada dos peus?
    Esclau.-Sí.
    Sòc.-Ara, si també l'altre té dos peus, ¿no en resultarà un espai de dues vegades dos?
    Esclau.-En efecte.
    Sòc.-¿De dues vegades dos peus, per tant?
    Esclau.-Sí.
    Sòc.-¿Quan fa dues vegades dos peus? Compta i digues-m'ho.
    Esclau.-Quatre, Sòcrates.
    Sòc.-¿I no hi podria haver un altre espai doble d'aquest, però semblant i amb totes les línies iguals com aquest?
    Esclau.-Sí.
    (...)
    Sòc.-Au, doncs, prova ara de dir-me quina allargada tindrà cada línia del nou espai. La d'aquesta és de dos peus. ¿Quants peus tindrà la de l'espai doble?
    Esclau.-Evidentment, Sòcrates, el doble.
    Sòc.-Ja veus, Menó, que no li ensenyo res i només li ho pregunto tot.
    (...)
    Sòc.-¿Sap, doncs, sense que ningú l'hagi ensenyat, només interrogant-lo, i recupera d'ell mateix la seva ciència?
    Men.-Sí.
    Sòc.-Però recuperar d'ell mateix la seva ciència ¿no és recordar-se'n?
    Men.-Certament.
    Sòc.-¿Per tant, la ciència que ara té, o la va rebre en un temps determinat, o l'ha tinguda sempre?
    Men.-Sí.
    Sòc.-Ara, si l'ha tinguda sempre, és que sempre ha sabut; i si la va rebre en un temps determinat, és que no l'ha rebuda en aquesta vida. ¿O algú li ha ensenyat geometria? Perquè ell és capaç de fer el mateix sobre tota la geometria i sobre totes les altres disciplines. ¿Hi ha, doncs, algú que les hi hagi ensenyades totes? Tu ho deus saber, suposo, essent ell nat i criat a casa teva.
    Men.-El que jo sé és que ningú mai no l'ha ensenyat.
    Sòc.-¿Té o no aquestes nocions?
    Men.-De necessitat sembla que les té, Sòcrates.
    Sòc.-Si no les ha adquirides en aquesta vida,¿no és evident que les tenia i les havia apreses en un altre temps?
    Men.-Ho sembla.
    Sòc.-¿Aquest temps no és aquell en què no era home?
    Men.-Sí.
    Sòc.-Si, doncs, mentre és home i mentre no ho és, té en ell opinions veres que, despertades per la interrogació, esdevenen ciències, ¿no serà que la seva ànma ho té après de sempre? Perquè evidentment la totalitat del temps comprèn la seva existència i la seva no existència com a home.»
    "Menó", 81e-86a.
    LA DIALÈCTICA
    «-Sens dubte, doncs -vaig dir jo-, el mètode dialèctic és l'únic que avança per aquest camí, eliminant les hipòtesis, cap al mateix principi per tal d'afermar-s'hi, i l'ull de l'ànima, que està realment enfonsat en una mena de bàrbar fangar, l'arrossega suaument i l'eleva cap a dalt, tot emprant com a auxiliars i assistents les arts que hem esmentat, les quals molts cops hem anomenat ciències per culpa del costum, però que els escau un altre nom, més clar que "opinió", i més obscur que "ciència". Abans l'hem definit com "pensament discursiu"; cal que no hi hagi, però, segons em sembla a mi, controvèrsia sobre un nom entre aquells que tenen al davant qüestions tan importants per esbrinar com ara nosaltres.»
    República.
    «Ara -digué-, intenta de prestar-me atenció. Perquè aquell qui ha estat guiat fins aquí i instruït en els afers de l'amor i ha contemplat ordenadament les coses belles i en la forma deguda, quan s'apropi ja al terme de la iniciació amorosa contemplarà, de sobte, alguna cosa d'una naturalesa meravellosament bella; allò, sòcrates, allò per amor de què, justament, hem sofert tantes fatigues fins ara! De primer, existeix sempre, no neix ni mor, ni augmenta ni minva; després, no és en una part bell i en una altra lleig, ni en un moment sí i en un altre no...;sinó com una forma única que és sempre per si mateixa i en ella mateixa, mentre que les altres coses belles participen d'aquesta bellesa d'una manera tal, que el fet que les altres neixin i morin, a ella, en res no l'afecta, ni, per això, és més ni menys.»
    "El Convit".
    «Quan algú, doncs, partint d'aquestes realitats, s'eleva mitjançant el recte ús de l'amor entre nois, i comença a albirar aquella bellesa, podríem dir que gairebé ja arriba a terme. Perquè aquest és, justament, el recte camí per arribar-hi o per ser-hi conduït per un altre; començant per les coses belles d'aquest món i tenint per nord aquella bellesa, cal elevar-se sense parar, com si ens servíssim de graons: d'un sol cos bell a dos, de dos a tots els cossos bells, d'aquests als bells comportaments, després a les belles ciències, fins a assolir, partint d'aquestes, aquella ciència que no és més que la ciència de la bellesa que et deia i, finalment, conèixer allò que és bell per si mateix.»
    "El Convit".
    «-Afirma, doncs, que el que forneix d'autenticitat els objectes coneguts i que confereix a qui coneix aquesta seva capacitat és la idea del Bé, causant de la ciència i de la veritat, en la mesura que són conegudes, i per molt bells que siguin tots dos, el coneixement i la veritat, si consideres aquesta idea del Bé com alguna cosa encara més bella, la consideraràs encertadament; i, tal com és correcte de considerar que la llum i la vista són semblants al sol, però no és correcte de considerar que són el sol mateix, pel que fa a la ciència i a la veritat, és correcte considerar aquí aquestes dues semblants al Bé, però no fóra correcte considerar a cap de les dues com el Bé mateix, la naturalesa del qual ha de ser encara més preuada.»
    "La República".
    «El món que percebem pels sentits és una còpia d'un altre món, dit el món de les idees, on hi ha els models perfectes, Universals i únics de tot allò que hi ha al món intel.ligible. Aquest segon món és el que dóna existència i intel.ligibilitat al món sensible.»
    "Timeu"
    LA DONA I L’ESTAT:
    :VOCABULARI:
    COSMOLOGÍA: És la ciència que estudia el cosmos en general, atenent al seu origen, causa i naturalesa. Plató afirma que l'univers ha estat creat per un Demiürg, el qual ha modelat materialment el món sensible tenint com model el món etern i perfecte de les idees. Les idees són la causa i la fi de l'univers (teleologisme).
    ESSÈNCIA: L'essència d'una cosa és el que la fa ser el que és i per tant, constituïx la naturalesa pròpia d'una cosa. Les essències determinen a les coses a ser el que són. En platón són transcendents a les coses mateixes a les quals determinen, conformant un món heterogeni i separat del món material: el món de les idees. L'essència és, per això, el que defineix a alguna cosa. La ciència (episteme) versa sobre les essències.
    HEDONISME: Doctrina que identifica el plaer amb el bé suprem de l'home i amb allò que li proporciona la major felicitat. Per a Plató basar la virtut en "el plaer" comporta deixar de ser lliure al quedar un dominat per les passions i tendències pròpies de la "materialitat" o carnalidad però no de la raó, que és el especificamente humà. Arribar a la virtut i la felicitat exigeix allunyar-se i prescindir dels plaers del cos. Plató era un antihedonista. Moral la fi del qual és la consecució del plaer. Plató era un antihedonista.
    IRASCIBLE: Part de l'ànima humana que depèn del cos i controla les passions nobles. És mortal i la seva virtut positiva és el valor o la fortalesa. Plató la situa en el tórax o en el cor. Així mateix, la major preponderància d'aquest ànima en la nostra naturalesa determinarà, segons Plató, la classe social que un deberíadesempeñar en la ciutat ideal. La classe dels guardians o guerrers és la pròpia de l'home naturalment "irascible".
    Eduard, Enric i Raúl

    (view changes)
    11:13 am
  4. page Política edited ... Plató, La República, V, 473d-e Política grup B La política de plató : BIOGRAFÍA: Plató…
    ...
    Plató, La República, V, 473d-e
    Política grup B
    La política de plató
    : BIOGRAFÍA:
    Plató, va néixer a l’any 427 a.C. a Atenes i va morir al 347 a.C. a la seva ciutat natal. Va ser un filòsof grec, que havia set alumne de Sòcrates i mestre d’Aristòtil i que va crear un sistema filosòfic i un mètode d’exposició de la filosofia, que això el va convertir en el filòsof més important de tota la història.
    Era fill d’una família aristòcrata i acomodada, que descendia de l’antic rei Codre. Tenia dos germans i una germana. Dos parents de la seva família van formar part dels trenta tirants, fen el cop d’estat antidemocràtic. Quan es va morir el pare de Plató, Aistó, la seva mare Perictíona es va casar amb Pirilamp, que era una antic amic de Pericles. Gràcies a Pirilamp Plató es va poder anar ficant en el món de la política i de la filosofia, ja que el seu pederasta tenia bons contactes en aquest ambient i això va facilitar a Plató.
    Per sobre de les facilitats que va tenir per entrar en el món de la política, el que el va promoure més va ser per la falça justícia que hi havia, que va fe executar el seu mestre Sòcrates. Tant Paltó com el seu Mestre creien que el coneixement de la justícia ens poden fer més justos; però el coneixement i la justícia s’han de trobar en la filosofia.
    Un dels punts claus de la seva vida van ser els viatges, en concret a Siracusa i a Sicília, ja que són els dos que hi ha més informació, però el viatge que va fer a Egipte va ser un dels més importants per a ell, però no s’ha trobat molta informació del que va passar.
    Al 338 a.C. va viatjar en aquestes dues ciutats i allà va voler influir en la política de Dionis. Gràcies aquesta implicació per part seva va conèixer noves formes de govern que després va aplicar en la seva obra: La República. Plató es feia sentir a partir de manifestacions polítiques i això el va portar a la presó. Quan ja tornava cap a Grècia, el vaixell amb el qual ell viatjava com esclau, es va parar a Egina, una ciutat que estava en guerra contra Atenes. Allà ell va ser exposat i venut com a esclau, però per sort seva, Anníceres de Círene el va reconèixer entre tots els esclaus i el va comprar per tal de tornar-li a donar la llibertat que li havien pres. Després Plató li va voler tornar els diners que havia pegat Anníceres pel seu rescat, però ell no va acceptar els diners de Plató. Quan Plató va tornar del primer viatge a Sicília, amb els diners que Anníceres no va voler Plató va fundar l’Acadèmia
    El 361 a.C. va fundar l’Acadèmia d’Atenes on hi va participar activament escrivint temes filosòfics sobre diversos temes, com per exemple: de la política, de l’ètica, de la metafísica i de l’epistemologia; tot i això les obres més famoses que va fer van ser els diàlegs, que sovint hi podem trobar humor i ironia. Gràcies a la noció de la vertadera veritat i la divisió entre doxa i episteme sabem que es va enfrontar a partir del diàleg amb Presocràtics i Sofistes. Amb l’Acadèmia els filòsofs es van aïllar de la ciutat. Ell també va rebre influències d’altres filòsofs com Pitàgores, Anaxàgores, Parmènides,
    Entre les obres dialogades de Plató que s’han guardat, contínuament hi podem trobar exemples que són coneguts com a mites, al·legories o metàfores. Les seves obres més importants són els Diàlegs i la República.
    Però el 529 d.C. l’Acadèmia va ser tancada per Justiniano, ja que aquest veia que aquesta acadèmia era una amenaça pel desenvolupament del cristianisme.
    Plató va morir en el 347 a. C., dedicant-se en els seus últims anys de vida a impartir ensenyaments en l'Acadèmia de la seva ciutat natal

    (view changes)
    11:11 am
  5. page Coneixement edited ... Alétheia: (veritat) Si volem conèixer alguna cosa amb seguretat hem d’allunyar-nos el més poss…
    ...
    Alétheia: (veritat) Si volem conèixer alguna cosa amb seguretat hem d’allunyar-nos el més possible de la informació obtinguda a través dels òrgans sensorials.
    Episteme: Tot l’universal i necessari que trobem en les coses no ho aprenem a través de la nostra experiència sensible, sinó mitjançant la raó. Consisteix en salvar les aparences buscant principis absoluts i permanents on detenir-se. Sense ciència no seria possible establir lleis i el món estaria enmig del caos. L’existència de les idees atorga al món ordre i racionalitat.
    QUE PENSA PLATÓ DEL CONEIXEMENT?
    Plató pensa que l’autèntic coneixement no és mai coneixement del particular concret, sinó de l’universal abstracte, cal fixar-se en la forma o la idea de les coses. Plató va fer la teoria de les idees, centre de tota filosofia i per explicar com s’arribava al coneixement feia servir mites.
    La justícia, l'honestedat, la bondat, no podia dependre de les decisions humanes, sinó que els valors havien de ser absoluts, és a dir, independents de les opinions dels homes.
    Plató havia reflexionat molt sobre le fet del canvi constant, ja que el seu primer Mestre va ser Cràtil que seguia les doctrines d'Heràclit: hi havia un canvi permanent. Ell buscava allò que no era canviant i per això li convencia més el que deia Parmènides, el ser era immutable, absolut. Si la realitat que ens ofereixen els sentits és l'única realitat, resultarà que és impossible que coneguem res, ja que aquesta és concreta, múltiple, canviant.
    Plató creu en la reminiscència de l’ànima , existeix abans que l'home concret al qual dóna vida i per això cada individu ha conegut abans el que ja que en un temps anterior l'ànima ha conegut aquesta realitat veritable o món de les idees perfectes, que s'identifica amb el bé.
    La idea del bé és l'objecte del coneixement, i a partir d'ella adquireixen sentit la justícia, la bellesa, la veritat i totes les idees per un procés d'imitació
    L'ànima (psiqué) és el principi de vida del cos (separada d'aquest) i es compon de tres parts o sub-ànimes però la única que pot accedir al món de les idees i a la contmplació del Bé és la racional, per tant aquesta ànima pensa o posseix la raó
    L'ànima existeix abans que l'home concret al qual dóna vida i per això cada individu ha conegut abans el que ja que en un temps anterior l'ànima ha conegut aquesta realitat veritable, que s'identifica amb el bé.
    La idea del bé és l'objecte del coneixement, i a partir d'ella adquireixen sentit la justícia, la bellesa, la veritat i totes les idees per un procés d'imitació

    Coneixement grup B
    La tradició de la Grècia clàssica, els seus ensenyaments ens construeixen tot un identitari mínim que resideix en la nostra memòria secular i que ens està transmès per la nostra forma social, aquesta ens aporta el raonament lògic necessari per a fer la introspecció que, necessària, ens porta a descobrir en nosaltres mateixos els valors de la ètica i la moral a partir de la interpretació i la consciència del “jo” més íntim i personal, un procés que en el transcurs d’un temps inconcret delimita un nou espai de coneixement, com una nova presència vital.
    (view changes)
    4:01 am

Tuesday, January 27

  1. page Antropologia edited ... Segons l’antropologia platònica l’ànima està formada per tres parts: la part racional, que es …
    ...
    Segons l’antropologia platònica l’ànima està formada per tres parts: la part racional, que es troba al cap és i l’única part immortal independentment del cos, la seva funció és arribar al coneixement racional del món; la part irascible que es troba al mig del pit, és mortal i no es pot separar dels cos, és la font de passions nobles i té la finalitat de retenir els impulsos incontrolats de l’home; i finalment la part concupiscible que es troba al ventre i és l’origen de les passions innobles, és mortal i no es por separar del cos ja que està absolutament lligada a ell.
    Textos
    Posem"Posem que l’ànima
    Tots els cavalls i els aurigues dels déus són bons i de bona nissaga, però els dels altres presenten una
    mescla. Pel que fa a nosaltres, en primer lloc el conductor mena una biga; dels cavalls, un és bell i bo
    i és fill de pares iguals; l’altre els és contrari i fill de pares també oposats. 0 sigui que conduir-nos a
    ...
    dura i difícil.difícil."
    "Pausanias ha empezado muy bien su discurso, pero pareciéndome que a su final no lo ha desenvuelto suficientemente, creo que estoy en el caso de completarlo. Apruebo la distinción que ha hecho de los dos amores, pero creo haber descubierto por mi arte, la medicina, que el amor no reside sólo en el alma de los hombres, donde tiene por objeto la belleza, sino que hay otros objetos y otras mil cosas en que se encuentra; en los cuerpos de todos los animales, en las producciones de la tierra; en una palabra, en todos los seres; y que la grandeza y las maravillas del dios brillan por entero, lo mismo en las cosas divinas que en las cosas humanas. Tomaré mi primer ejemplo de la medicina, en honor a mi arte."

    Vocabulari
    Ànima: (Psyché) Principi de vida i de moviment. Lloc on es troben les facultats morals i intel·lectuals. Per Plató es divideix en tres parts : Raó, ànim, apetit.. Pels òrfics és immortal, preexistent i transmigra (metempsicosi) d'un cos a l'altre. Per Descartes equival a substància pensant inextensa que pot existir sense el cos.
    ...
    Bé (Agathon): Destí moral de l'ànima humana i objecte superior de coneixement. Plató el compara al sol. També és entès com a rectitud (orthothes)
    Comunicació: transmissió d'informació de manera interactiva intencional entre un receptor i un emissor.
    ...
    = Weltanschaung. InterpretacióInterpretació que dona
    Dialèctica: Procés de síntesi entre dos contraris (Heràclit) Art de la discussió mitjançant el diàleg. Procés mental de comprensió de la realitat que consisteix en contraposar una idea amb la seva contrària per tal d'assolir una síntesis. (Plató: el pensament és el diàleg de l'ànima amb si mateixa).
    Fenomen: És el que se'ns apareix a través de l'experiència.
    ...
    Racionalisme: Doctrina que estableix que els nostres coneixements sobre la realitat procedeixen de la raó ( i no dels sentits). La raó és l'àmbit i el mètode per assolir la veritat.
    Saber: Capacitat cognoscitiva humana que ens permet donar un sentit a tot el que ens envolta. Coneixement actiu, indirecte i mediat.
    Solipsisme: Creença segons la qual només existeixo jo; tota la resta no és més que representacions de la meva ment.
    Antropologia grup B
    BIOGRAFIA DE PLATÓ
    (view changes)
    3:19 pm
  2. page Antropologia edited ... La concepció platònica de l’ésser humà per plató considera que l’ànima recorda allò que ja hav…
    ...
    La concepció platònica de l’ésser humà per plató considera que l’ànima recorda allò que ja havia conegut. Aquest record es possible ja que l’ànima ha existit en el món de les idees. Aquesta ànima és exclusiva de l’ésser humà i és immortal. Plató considera que el coneixement és la tendència natural de l’ànima per alliberar-se del cos ja que el lloc de l’ànima és el món de les idees.
    Segons l’antropologia platònica l’ànima està formada per tres parts: la part racional, que es troba al cap és i l’única part immortal independentment del cos, la seva funció és arribar al coneixement racional del món; la part irascible que es troba al mig del pit, és mortal i no es pot separar dels cos, és la font de passions nobles i té la finalitat de retenir els impulsos incontrolats de l’home; i finalment la part concupiscible que es troba al ventre i és l’origen de les passions innobles, és mortal i no es por separar del cos ja que està absolutament lligada a ell.
    Textos
    Posem que l’ànima s’assembla a una força que té naturalment un parell de cavalls alats i l’auriga.
    Tots els cavalls i els aurigues dels déus són bons i de bona nissaga, però els dels altres presenten una
    mescla. Pel que fa a nosaltres, en primer lloc el conductor mena una biga; dels cavalls, un és bell i bo
    i és fill de pares iguals; l’altre els és contrari i fill de pares també oposats. 0 sigui que conduir-nos a
    nosaltres és cosa necessàriament dura i difícil.
    Vocabulari
    Ànima: (Psyché) Principi de vida i de moviment. Lloc on es troben les facultats morals i intel·lectuals. Per Plató es divideix en tres parts : Raó, ànim, apetit.. Pels òrfics és immortal, preexistent i transmigra (metempsicosi) d'un cos a l'altre. Per Descartes equival a substància pensant inextensa que pot existir sense el cos.
    Afectivitat: facultat que ens permet experimentar estats d'ànim.
    Antropocentrisme: tendència a considerar l'ésser humà com el centre, de manera superior, de tot el que existeix.
    Antropologia: En sentit general és l'estudi de l'Anthropos=aquell que mira cap amunt=humà. En llatí homo=Aquell que és nat de la terra. Es pot dividir en Antropologia biològica que estudia l'evolució dels humans, Antropologia física que estudia l'esquelet i anatomia humanes a partir de restes fòssils, Antropologia cultural que estudia com es transmeten socialment les informacions que permeten als humans adaptar-se al medi, i per últim Antropologia filosòfica que va ser definida per Max Scheler (s. XIX ) com l'estudi de les característiques específicament humanes.
    Bé (Agathon): Destí moral de l'ànima humana i objecte superior de coneixement. Plató el compara al sol. També és entès com a rectitud (orthothes)
    Comunicació: transmissió d'informació de manera interactiva intencional entre un receptor i un emissor.
    Cosmovisió: Alemany = Weltanschaung. Interpretació que dona sentit a tot el que envolta a l'humà i a ell mateix.
    Dialèctica: Procés de síntesi entre dos contraris (Heràclit) Art de la discussió mitjançant el diàleg. Procés mental de comprensió de la realitat que consisteix en contraposar una idea amb la seva contrària per tal d'assolir una síntesis. (Plató: el pensament és el diàleg de l'ànima amb si mateixa).
    Fenomen: És el que se'ns apareix a través de l'experiència.
    Inconscient: Part del psiquisme constituïda per desigs i processos viscuts dels quals no en podem disposar perquè s'escapen del nostre control conscient.
    Intuïció: Coneixement que es presenta d'una manera immediata. Coneixement directe i immediat d'una veritat evident, que no deixa lloc per a cap dubte.
    Objectiu: Allò que es pot atribuir a l'objecte independentment del subjecte. Que és vàlid per a tothom. També té el sentit de finalitat perseguida en una acció.
    Opinió: Coneixement que es situa entre la creença i la ignorància.
    Racionalisme: Doctrina que estableix que els nostres coneixements sobre la realitat procedeixen de la raó ( i no dels sentits). La raó és l'àmbit i el mètode per assolir la veritat.
    Saber: Capacitat cognoscitiva humana que ens permet donar un sentit a tot el que ens envolta. Coneixement actiu, indirecte i mediat.

    Antropologia grup B
    BIOGRAFIA DE PLATÓ
    (view changes)
    2:49 pm

More